Dimecres 15 de setembre, a les 13:30 hores, a l'Hotel Rivoli Ramblas. Josep Maria Prat, director d’Ibercamera. La música a Barcelona: una tradició privada, civil i filharmònica. Des de la Renaixença als “nous fets del Palau”.
Dimarts 7
Inauguració de la Temporada
Dimarts 14
VICENÇ FERRRER Doctor en Ciencies Econòmiques per la Universitat de Columbia (N.Y.) i ex-funcionari del Banc Mundial i el FMI Les relacions econòmiques entre Catalunya i Espanya
Dissabte 17
EXCURSIÓ a PERALADA i al Castell de Gala-Dalí a PÚBOL.
Sortida en autocar a les 8 h. de la Plaça Catalunya (davant del Banc d'Espanya).
A Peralada: Visita guiada de la Biblioteca, la Col·lecció de Vidre i Ceràmica, el Claustre i l’Església gòtica. També del Museu del Vi. Copa de cava. Dinar a Peralada amb productes de l’Empordà.
A la tarda: Visita del Castell Gala-Dalí a Púbol.
Coordinadora: Mina Pedrós.
Per a participar-hi, cal trucar a l’Administració de l’Ateneu Barcelonès fins al 10 de setembre (de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h. Divendres de 10 a 14 h) o a través d’un missatge electrònic a: espaiateneu@dialogar.eu
Preu 50 €, inclòs viatge, dinar i visites.
Dimarts 21
MURIEL CASALS, Presidenta d'Omniun Cultural Després del 10 de juliol: què?
TERTÚLIES (Article publicat a La Mañana (8/7/09) Deixi’m que sigui positiu Potser com a contrapès a les preses del dia a dia, a la dificultat de pair la informació i d’entendre la realitat malgrat tenir una àmplia oferta comunicativa en premsa, ràdio, televisió i internet, sorgeix la necessitat de trobar espais de reflexió tranquil·la i serena, de confrontació d’idees. Vaja, de tertúlia. Que és diferent a escoltar una conferència i intervenir al col·loqui.
Les tertúlies són refugis de llibertat i de tolerància, on cadascú expressa el que pensa amb ple respecte pels que en discrepen i defensen el contrari. Enfront la mediocritat i la incultura massiva adotzenada per programes tele-escombraria hi ha un atac de rebeldia de la gent amb criteri, que fuig del pensament únic.
Abans de l’era dels mass media i de que existís el futbol, els ateneus populars i llibertaris, els bars de poble, els casinos mercantils eren conciliàbuls on es posava i treia governs i es despotricava contra tot ésser vivent. Era gent més o menys il·lustrada, en molts casos autodidacta, que llegia una premsa molt polititzada i que no veia una televisió que encara no existia.
Ara s’han revifat les tertúlies. La última de la que tinc coneixement, i que tinc l’honor de compartir, és la que munta Mina Pedròs, els dimarts al migdia a l’Ateneu Barcelonès. Després de molts anys de voltar pel món, Mina, a la que conec dels anys 70 quan dirigia la mítica Terraza Martini, ha recuperat l’esperit de punt de trobada i ha sabut aglutinar un grup de tertulians que debatem i confrontem idees sobre móns tan diferents com les lletres, el teatre, el pla de Bolonya, la cooperació amb el Tercer Món, la medicina, el dret o l’Orient Mitjà. Amb un convidat especial o sols, amb temari de barra lliure. I amb les premisses ja dites de tolerància, respecte mutu i llibertat, sota el paraigües de les sales nobles de l’Ateneu, un altre temple de la llibertat i la tolerància.
7/7/09 - Hble. Sr. Ferenc Szabó, Consol General de Hongria
El ConsolGeneral de Hongria, Hble. Ferenc Szabó, va ser rebut per el Conservador de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Garcès, i la Coordinadora de la Tertúlia, la Vocal Mina Pedrós, que el varen acompanyar a visitar la Biblioteca de l’Ateneu.
A continuació va tenir lloc un dinar en honor seu. La tertuliana d’origen hongarès, Gloria Veghazy, va fer la presentació del Sr. Szabó que ens va apropar a Hongria, exposant una exhaustiva visió dels antecedents històrics del seu país i de la seva situació actual en els vessants politics, socials i econòmics.
Al·lusió especial va fer a la seva situació a l’Unió Europea desprès de l’ampliació. També va assenyalà els paral·lelismes entre la història d’Hongria i la de Catalunya, tema objecte de l’exposició “Princeses de terres llunyanes - Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana” al Museu d’Història de Catalunya.
Durant el col·loqui varen ser moltes les aportacionsi preguntesdels participants.
Es el tema que va plantejar Erika Bornay, professora d’Història del Art a la universitat de Barcelona amb la especialitat investigadora de l’iconografia de la dona a la pintura, col·laboradora als diaris “El País” y “La Vanguardia”, membre de la Associació Nacional i Internacional de Crítics d’Art i autora de nombroses obres sobre temes d’art i novelles.
Desprès de ser presentada par el seu germà, l’escultor i joier Manuel Bornay,va exposar la seva teoria sobre la exclusió històrica de la dona en el mon del art, amb poquíssimes excepcions, que va provocar un intens i controvertit debat, bàsicament entre l’assistència femenina i masculina al dinar.
Acte de celebració del primer aniversari de la fundació de Espaí Ateneu a Can Ferran de Sant Quirze del Vallés
En nom de tots els tertulians Pere Costa va fer l’oferiment de l’acte amb aquestes paraules:
"Avui, dia mes dia menys, es va fer la primera reunió de Espai Ateneu.
Deixeu-me definir el que diu l’Enciclopèdia Catalana sobre la paraula Tertúlia: “Reunió de persones que s’apleguen habitualment per tal de conversar”. Per altre part defineix el “fer tertúlia” com a “entretenir-se conversant”
Santa paraula la de conversar, avui molt oblidada i substituïda per les de discutir, enfrontar-se, defensar posicions i un ampli etcètera.
Per la meva part definiria la Tertúlia Espai Ateneu com la reunió de persones, que es converteixen en amics, que s’apleguen per tal de conversar, sigui sobre un tema específic sempre variant entre les distintes branques del saber humà, sigui sense tema concret, que per cert esta demostrant una resultat ple d’èxits.
Espai Ateneu es una tertúlia jove però extraordinàriament valuosa i voldria ressaltar uns pocs aspectes que fan que tots ens sentin satisfets de formar part de la mateixa.
Una norma bàsica mai escrita ni discutida de l’Espai es de tenir el màxim respecte a totes les idees que s’exposin, sense excloure mai la diversitat d’opinions, la discussió, la mitització i com no, l’oposició frontal.
Altre norma bàsica, tampoc escrita, es l’absència, dintre de una amplia varietat de ideologies, professions i malversat de pensar, del fonamentalisme o de les temàtiques obsessives o reiterades.
Cal ressaltar la gran varietat de temes tractats en el primer any de vida. Les tertúlies monotemàtiques no es deurien anomenar tertúlies sinó taules rodones, seminaris o altres mots semblants.
I per començar a acabar cal ressaltar un fet concret, que coneixem be per la pròpia experiència i que, inexorablement, porta a la decadència de la tertúlia: el presidencialisme.
Estructurar una tertúlia comporta, seny, ganes de fer-ho, dedicació, temps invertit, algun que altre disgust i aquesta visió, difícil però aconseguida en Espai Ateneu, de que la tertúlia es dels tertulians i que una persona te que coordinar, te que suggerir però respectant als membres de la mateixa. I això no es gens fàcil.
Espai Ateneu te un fundador, o millor dit, una fundadora, Mina Pedrós. Gracies a la seva activitat, a la seva dedicació i, sobretot, al seu bon fer, avui ens hem pogut reunir aquí.
I en aquesta reunió, lúdica i informal, li volem expressar el nostre agraïment per la seva tasca, oferir-li la nostra col·laboració en tot el que faci falta i demanar-li que no es cansi i continuí.
Per la nostra part sols podem dir-li: gracies i intentarem fer bondat.
Abans es deia que rere un home que tenia èxit en un tasca hi havia una dona que l’ajudava. Ara es deuria dir que rere una dona que te èxit en una tasca hi ha un Magí. Gracies també.
I per acabar, Manel Baratech, sempre inquiet i col·laborador farà entrega a Mina d’un document que et recordi que tots t'apreciem, t'estimem, et volem i et volem de coordinadora. Desprès Gloria, sempre inquieta i col·laboradora et farà entrega de un petit record d’agraïment en nom de tots.”
VISITA a la Fundació Josep Pla i a la Fundació Cuixart
Com a continuació del homenatge al pintor Modest Cuixart del 16 de juny, es va organitzar una excursió a Palafrugell per visitar la Fundació Josep Pla i la Fundació Cuixart
a la que es varen inscriure la majoria dels tertulians i molts altres socis de l’Ateneu.
Desprès de sortir en autocar a les 9h. de Barcelona, ens varem trobar a Palafrugell a les 11h. a la Fundació i Biblioteca Josep Pla amb tots aquells participants que havien arribat per el seu compte a Palafrugell.
Varem ser rebuts a la Fundació del escriptor Josep Pla, tan vinculat a l’Ateneu, on varen fer una visita magníficament guiada. A continuació ens varem traslladar a la Fundació i Taller Cuixart, on varen ser rebuts per Victòria Cuixart i el seu fill Joan, que ens varen servir un dinar per 40 persones al jardí de la mateixa casa "Es Xalet”.
Desprès del dinar es va visitar l'impressionant estudi del pintor, podent contemplar molta de la seva obra i on ens varen obsequiar amb un llibre sobre l’obra de Cuixart. A continuació es va instaurar la tertúlia al jardí amb animada participació dels assistents que ratificaren la seva satisfacció per la excel·lent jornada, tot i desitjant repetir esdeveniments d’aquesta mena.
es va organitzar un dinar multitudinari a l’hotel Rivoli durant el qual Victòria Cuixart, la seva vídua, ens va parlar emotivament sobre "El Modest Cuixart que jo he conegut", recordant moments i anècdotes de la seva vida amb el pintor.
Desprès, el crític d’art Arnau Puig, un dels principals impulsors del vanguardisme a Catalunya, fundador del Dau al Set, membre d’honor de la Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, va fer una llarga exposició de les facetes de la vida artística del pintor.
I a continuació l’exdiputat al Parlament de Catalunya i a les Corts espanyoles Francesc Vicens, escriptor de nombrosos escrits sobre art i política, ex regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i que fou el primer director de la Fundació Joan Miró, va pronunciar un elogiós parlament sobre la trajectòria de l'obra d’en Cuixart.
Finalment va intervenir, amb una entranyable pinzellada, Joan Cuixart, fill del pintor.
Trobada amb el prestigiós actor i director Josep Maria Pou, Premi Nacional deTeatre de la Generalitat de Catalunya, entre molts altres, ocupat actualment amb la gira de “Los chicos de historia”, l’obra escollida per el seu inici com director artístic del renovat Teatre Goya de Barcelona amb el desig de demostrar que qualitat y comercialitat no son incompatibles, i on ara s’ofereix l’ obra, “La vida por delante”, dirigida també par Pou y protagonitzada per Concha Velasco.
Desprès de la seva presentació per part de la coordinadora de la Tertúlia, Mina Pedrós, que va il·lustrar tota la seva impressionant carrera artística, Josep Maria Pou durant la seva intervenció va explicar la seva concepció de “L'ofici d'actor”, i ens va relatar la seva dilatada vida artística al teatre, al cinema i a la radio des de el seus començaments.
Magnifica fou l’acollida del gran actor a la Tertúlia.
Muriel Casals Couturier, Doctora en Economia, Professora d'Economia de la Universitat de Barcelona Autònoma, ex Vicerectora de Relacions exteriors i Cooperació Interuniversitària de la UAB i Comissionada de la Rectora per la Xarxa Vives d'Universitats, es autora de publicacions sobre reestructuració industrial i col·labora a Catalunya Informació i a la revista "El Temps.
Per el seus vincles amb l’universitat ens va parlar sobre "Bolonya: una oportunitat per repensar l' universitat", tema que va crear gran interés per la seva candent actualitat i va suscitar un viu debat.
Heribert Barrera, expresident del Parlament de Catalunya, i Josep Miró i Ardèvol, president d'E-Cristians i exconseller de la Generalitat, varen presentar "Acció per la democràcia",una iniciativa per que s’introdueixi l’elecció directa dels diputats i regidors per a millorar la Democràcia i acostar la política als ciutadans.
En las seves intervencions i en la que va fer el ex diputat al Parlament de Catalunya i a las Corts espanyoles, Francesc Vicens, varen constatar que no existeixen circumscripcions electorals que facilitin la relació individual entre diputat i elector i que els diputats que ens representen s’elegeixen mitjançant una llista única, tancada i bloquejada, que presenta cada partit. Varen concloure que cal introduir a Catalunya, en totes les eleccions, un sistema electoral que permeti una major vinculació entre electors i diputats.
Gran fou el interès suscitat per llurs intervencions i moltes les adhesions formals dels assistents a l’iniciativa.
Trobada amb l’escriptora Ana Maria Matute, acadèmica de la “Real Academia de la Lengua Española”, guanyadora, entre altres, dels premis: Planeta, de la Crítica, Nacional de Literatura, Nadal, Fastenrath de la “Real Academia Española” i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya “Per la reconeguda qualitat de la seva obra narrativa, rara combinació de denúncia social i missatge poètic que és ambientada sovint en l'univers de la infància i l’adolescència. El seu món literari, líric i sensorial, emocional i delicat, n’ha fet una de les primeres autores en llengua castellana.”
Durant la presentació, per l’escriptora Erika Bornay, es va recordar que la primera novel·la Petit teatre, la va escriure als disset anys encara que no es va publicar fins a vuit anys després.
Es va comentar, i la Sra. Matute ho va confirmar, que en tota l’obra perviu una mirada infantil amb un estil personal i imaginatiu.
Ana Maria Matute va manifestar que no li agrada pronunciar discursos però que estava disposta a contestar totes les preguntes i va respondre, amb el seu encís personal i donant prova del seu bon sentit de l’humor, totes les múltiples preguntes que li varen fer els nombrosos participants a l’acte.
Lluis Reales, Vocal de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès, professor associat de periodisme científic especialitzat a la UAB i professor de televisió a la Universitat de Vic, autor de llibres sobre temes tecnològics i ambientals com “Medi ambient i comunicació”, “De l’evolució cultural a l’evolució conscient”.
Dirigeix i presenta el programa “Einstein a la platja” de Barcelona Televisió, sobre qüestions científiques, mèdiques i ambientals. Col·labora al diari El País i coordina la revista Medi Ambient, Tecnologia i cultura, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Va escullir tratar a la Tertulia el tema: Es Barcelona una ciutat innovadora i atractora de talent d’arreu del món?
Durant la seva exposició va revisar les circumstancies que atreuen a una ciutat, o millor a tota una regió, el talent, font de desenvolupament. Tots el assistents varen mostrar-se molt interessats per el tema exposat i varen participar activament.
Gloria Veghazy va presentar l’enginyer Joan Fages Torras que va fer una exhaustiva exposició de l'ampli ventall de les energies renovables passant per la eòlica, la solar, la fotovoltaica, la geotèrmica, la hidràulica, la nuclear, la del hidrogen, la biomassa...
Durant el col·loqui, molt enriquidor, es varen abordar aspectes de la biodiversitat i els diversos recursos energètics, analitzant la seva repercussió en els costos reals, inclosos els mediambientals. També es varen abordar altres aspectes com les plantes de dessalinització i el canvi climàtic.
El profesor Ramon Alcoberro, ponent de Filosofia i vocal de la Junta Directiva del Ateneu, va presentar al filòsof, polític, assagista, professor i pensador Xavier Rubert de Ventós
que a continuació va exposar una sèrie de consideracions sobre el pensament tou. Intervenció que va animar el debat dels nombrosos comensals que omplien la sala Pompeu Fabra.
va presentar el projecte de la fundació i les actuals fases de restauració i consolidació del claustre del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona, monument històric-artístic.
Giaco Ventura, President de la Cambra de Comerç Espanya-Israel, desprès de ser presentat par el Dr. Pere Costa, sota el tema enunciat: L'Israel econòmic i industrial, va exposar quins son els mitjans econòmics i de l'industria d'Israel, fent també especial referencia a la realitat palestina-israeliana i les relacions del seu país amb Espanya. El debat sobre la seva intervenció va ser llarg i molt controvertit.
En ocasió del dinar colloqui sobre CASAMANCE, UNA NACIÓ SENSE ESTAT,el fotògraf periodistaEnric Allozava presentar i estrenar un vídeo sobre projectes solidaris, entrevistes a ONG's, les costums dels poblats diola, imatges i entrevista a Kafountine, on es fan les "pirogues" amb que els immigrants clandestins viatgen a Canàries.
Pere Costa va fer la presentació del convidat i del seu currículum començant per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i la revista Serra d'Or, on fou company durant 25 anys de Jordi Sarsanedas, continuant amb la seva tasca solidària i de cooperació a l’Àfrica i en especial a la Casamance, al Sénégal. La conferència va donar entrada a un enriquidor debat. El reportatge de l’acte publicat a Mussol.cat es pot veure a:
va presentar una interessant exposició sobre la crisi econòmica i el sistema financer, il·lustrant magníficament i amb claredat didàctica el funcionament de las entitats financeres.
Tot seguit es va establir el diàleg entre els participants durant el dinar col·loqui que va tenir lloc a la Sala Pompeu Fabra.
El prestigiós periodista Lluís Foix va exposar la seva percepció sobre l’actualitat als Estats Units sota el tema “Què es pot esperar del president Obama ?”
La seva interessant presentació va suscitar un enriquidor debat sobre la política americana i la seva repercussió mundial per part dels tertulians assistents al dinar col·loqui que va tenir lloc a la sala Pompeu Fabra.
El Dr. Pere Costa, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Veterinàries, catedràtic de Produccions Animals i prosista, va fer la presentació del Dr. Felip Cid, metge, catedràtic d'Història de la Medicina, museòleg i poeta, amb motiu de la presentació del seu llibre "Tankas taciturnes".
Va parlar de les seves experiències com diputada al Congrés per el Partit dels Socialistes de Catalunya en sis legislatures, segons exposa en el seu llibre "La transició amb ulls de dona", en castellà: "Una mujer en la transición: Confesiones en la trastienda"
Al moment de la presentació la coordinadora Mina Pedrós li va oferí les pagines de una entrevista a la revista Lecturas que li havia fet l’any 1984 amb unes declaracions a l’època que l'invitada va subscriure rotundament.
Moltes i controvertides van ser las aportacions al debat per part dels assistents.
Doctor en Economia per la Columbia University, que ha ocupat diversos càrrecs al Banc Mundial a Washington i al Fons Monetari Internacional, va il·lustrar la tasca de aquestes organitzacions, tot i fent un repàs de l’estat de l’economia americana i de la resta del mon a l’actualitat.
A continuació es va establir un animat debat per part dels nombrosos assistents a l’acte.
En ocasió de ser convidat amb motiu de la recent estrena de la seva pel·lícula "Forasters",
el director de cinema Ventura Pons va explicar molts interessants aspectes del rodatge del film, de la seva carrera, del seus interessos i del mon cinematogràfic.
A continuació va averi-hi tota una sèrie de preguntes per part dels assistents.
L’acte va ser la cloenda de la temporada Espai Ateneu 2008.
L’escriptor i periodista Fernando González Ledesma va animar un debat sobre “La novel·la del carrer”. A mes d’ analitzar els personatges de las seves novel·les, durant el col·loqui es varen comentar interessants anècdotes de la seva dilatada vida periodística.
Joaquim Coll, Bibliotecari de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès, va il·lustrar la restauració de la Biblioteca de l’Ateneu, i quins son els reptes per el futur.
La seva exposició va ser acompanyada de una projecció de vídeo amb les varies etapes de la restauració i els actes de inauguració de la Biblioteca.
Antoni Cisteró va comentar la pel·lícula de André Malraux “Sierra de Teruel” , “Espoir” en la versió francesa.
Il·lustrant, dins del context històric, el paper que va tenir Malraux durant la guerra civil i la seva relació amb l'escriptor Max Aub, com ha descrit en el seu llibre “Campo de esperanza”, en el que explica la historia i dificultats del rodatge del film.
Pere Costa durant la presentació del convidat, l'escriptor i enginyer-químic Antoni Cisteró.
Dinar col·loqui sobre el tema de les Eleccions presidencials americanes de novembre 2008
Amb la participació de Rebecca Lewis, Presidenta a Catalunya del Partit Demòcrata dels Estats Units (Democrats Abroad Spain) i Andrew Davis, Director de Política de la Junta dels Demòcrates americans a Espanya.
El professor de literatura i crític literari Narcís Garolera va exposar el tema VERDAGUER avui que va donar lloc a un interessant i animat col·loqui per part dels tertulians assistents.
LA TERTÚLIA DELS DIMARTS
VICENÇ FERRRER Doctor en Ciencies Econòmiques per la Universitat de Columbia (N.Y.) i ex-funcionari del Banc Mundial i el FMI Les relacions econòmiques entre Catalunya i Espanya 
Sortida en autocar a les 8 h. de la Plaça Catalunya (davant del Banc d'Espanya).
A Peralada: Visita guiada de la Biblioteca, la Col·lecció de Vidre i Ceràmica, el Claustre i l’Església gòtica. També del Museu del Vi. Copa de cava. Dinar a Peralada amb productes de l’Empordà. 
Coordinadora: Mina Pedrós.
MURIEL CASALS, Presidenta d'Omniun Cultural Després del 10 de juliol: què? 
Jesús Conte
El Consol General de Hongria, Hble. Ferenc Szabó, va ser rebut per el Conservador de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Garcès, i la Coordinadora de la Tertúlia, la Vocal Mina Pedrós, que el varen acompanyar a visitar la Biblioteca de l’Ateneu.
A continuació va tenir lloc un dinar en honor seu. La tertuliana d’origen hongarès, Gloria Veghazy, va fer la presentació del Sr. Szabó que ens va apropar a Hongria, exposant una exhaustiva visió dels antecedents històrics del seu país i de la seva situació actual en els vessants politics, socials i econòmics. 
Al·lusió especial va fer a la seva situació a l’Unió Europea desprès de l’ampliació. També va assenyalà els paral·lelismes entre la història d’Hongria i la de Catalunya, tema objecte de l’exposició “Princeses de terres llunyanes - Catalunya i Hongria a l’Edat Mitjana” al Museu d’Història de Catalunya. 
Per què no han existit grans dones artistes?
Es el tema que va plantejar Erika Bornay, professora d’Història del Art a la universitat de Barcelona amb la especialitat investigadora de l’iconografia de la dona a la pintura, col·laboradora als diaris “El País” y “La Vanguardia”, membre de la Associació Nacional i Internacional de Crítics d’Art i autora de nombroses obres sobre temes d’art i novelles.
Desprès de ser presentada par el seu germà, l’escultor i joier Manuel Bornay, va exposar la seva teoria sobre la exclusió històrica de la dona en el mon del art, amb poquíssimes excepcions, que va provocar un intens i controvertit debat, bàsicament entre l’assistència femenina i masculina al dinar.
En nom de tots els tertulians Pere Costa va fer l’oferiment de l’acte amb aquestes paraules:
Deixeu-me definir el que diu l’Enciclopèdia Catalana sobre la paraula Tertúlia: “Reunió de persones que s’apleguen habitualment per tal de conversar”. Per altre part defineix el “fer tertúlia” com a “entretenir-se conversant”
Espai Ateneu es una tertúlia jove però extraordinàriament valuosa i voldria ressaltar uns pocs aspectes que fan que tots ens sentin satisfets de formar part de la mateixa.
Estructurar una tertúlia comporta, seny, ganes de fer-ho, dedicació, temps invertit, algun que altre disgust i aquesta visió, difícil però aconseguida en Espai Ateneu, de que la tertúlia es dels tertulians i que una persona te que coordinar, te que suggerir però respectant als membres de la mateixa. I això no es gens fàcil.
I per acabar, Manel Baratech, sempre inquiet i col·laborador farà entrega a Mina d’un document que et recordi que tots t'apreciem, t'estimem, et volem i et volem de coordinadora. Desprès Gloria, sempre inquieta i col·laboradora et farà entrega de un petit record d’agraïment en nom de tots.”
VISITA a la Fundació Josep Pla i a la Fundació Cuixart
a la que es varen inscriure la majoria dels tertulians i molts altres socis de l’Ateneu.
Desprès de sortir en autocar a les 9h. de Barcelona, ens varem trobar a Palafrugell a les 11h. a la Fundació i Biblioteca Josep Pla amb tots aquells participants que havien arribat per el seu compte a Palafrugell.
Varem ser rebuts a la Fundació del escriptor Josep Pla, tan vinculat a l’Ateneu, on varen fer una visita magníficament guiada. A continuació ens varem traslladar a la Fundació i Taller Cuixart, on varen ser rebuts per Victòria Cuixart i el seu fill Joan, que ens varen servir un dinar per 40 persones al jardí de la mateixa casa "Es Xalet”.
Desprès del dinar es va visitar l'impressionant estudi del pintor, podent contemplar molta de la seva obra i on ens varen obsequiar amb un llibre sobre l’obra de Cuixart. A continuació es va instaurar la tertúlia al jardí amb animada participació dels assistents que ratificaren la seva satisfacció per la excel·lent jornada, tot i desitjant repetir esdeveniments d’aquesta mena.
Per retre homenatge al pintor Modest Cuixart, 
es va organitzar un dinar multitudinari a l’hotel Rivoli durant el qual Victòria Cuixart, la seva vídua, ens va parlar emotivament sobre "El Modest Cuixart que jo he conegut", recordant moments i anècdotes de la seva vida amb el pintor.
Desprès, el crític d’art Arnau Puig, un dels principals impulsors del vanguardisme a Catalunya, fundador del 
I a continuació l’exdiputat al 
Finalment va intervenir, amb una entranyable pinzellada, Joan Cuixart, fill del pintor. 
Trobada amb el prestigiós actor i director Josep Maria Pou, Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya, entre molts altres, ocupat actualment amb la gira de “Los chicos de historia”, l’obra escollida per el seu inici com director artístic del renovat Teatre Goya de Barcelona amb el desig de demostrar que qualitat y comercialitat no son incompatibles, i on ara s’ofereix l’ obra, “La vida por delante”, dirigida també par Pou y protagonitzada per Concha Velasco.
Desprès de la seva presentació per part de la coordinadora de la Tertúlia, Mina Pedrós, que va il·lustrar tota la seva impressionant carrera artística, Josep Maria Pou durant la seva intervenció va explicar la seva concepció de “L'ofici d'actor”, i ens va relatar la seva dilatada vida artística al teatre, al cinema i a la radio des de el seus començaments.
Muriel Casals Couturier, Doctora en Economia, Professora d'Economia de la Universitat de Barcelona Autònoma, ex Vicerectora de Relacions exteriors i Cooperació Interuniversitària de la UAB i Comissionada de la Rectora per la Xarxa Vives d'Universitats, es autora de publicacions sobre reestructuració industrial i col·labora a Catalunya Informació i a la revista "El Temps.
Per el seus vincles amb l’universitat ens va parlar sobre "Bolonya: una oportunitat per repensar l' universitat", tema que va crear gran interés per la seva candent actualitat i va suscitar un viu debat.
Heribert Barrera, expresident del Parlament de Catalunya, i Josep Miró i Ardèvol, president d'E-Cristians i exconseller de la Generalitat, varen presentar "Acció per la democràcia", una iniciativa per que s’introdueixi l’elecció directa dels diputats i regidors per a millorar la Democràcia i acostar la política als ciutadans.
En las seves intervencions i en la que va fer el ex diputat al Parlament de Catalunya i a las Corts espanyoles, Francesc Vicens, varen constatar que no existeixen circumscripcions electorals que facilitin la relació individual entre diputat i elector i que els diputats que ens representen s’elegeixen mitjançant una llista única, tancada i bloquejada, que presenta cada partit. Varen concloure que cal introduir a Catalunya, en totes les eleccions, un sistema electoral que permeti una major vinculació entre electors i diputats.
Gran fou el interès suscitat per llurs intervencions i moltes les adhesions formals dels assistents a l’iniciativa.
Trobada amb l’escriptora Ana Maria Matute, acadèmica de la “Real Academia de la Lengua Española”, guanyadora, entre altres, dels premis: 
Durant la presentació, per l’escriptora Erika Bornay, es va recordar que la primera novel·la Petit teatre, la va escriure als disset anys encara que no es va publicar fins a vuit anys després.
Es va comentar, i la Sra. Matute ho va confirmar, que en tota l’obra perviu una mirada infantil amb un estil personal i imaginatiu.
Ana Maria Matute va manifestar que no li agrada pronunciar discursos però que estava disposta a contestar totes les preguntes i va respondre, amb el seu encís personal i donant prova del seu bon sentit de l’humor, totes les múltiples preguntes que li varen fer els nombrosos participants a l’acte. 
Lluis Reales, Vocal de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès, professor associat de periodisme científic especialitzat a la UAB i professor de televisió a la Universitat de Vic, autor de llibres sobre temes tecnològics i ambientals com “Medi ambient i comunicació”, “De l’evolució cultural a l’evolució conscient”. 
Dirigeix i presenta el programa “Einstein a la platja” de Barcelona Televisió, sobre qüestions científiques, mèdiques i ambientals. Col·labora al diari El País i coordina la revista Medi Ambient, Tecnologia i cultura, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Va escullir tratar a la Tertulia el tema: Es Barcelona una ciutat innovadora i atractora de talent d’arreu del món?
Durant la seva exposició va revisar les circumstancies que atreuen a una ciutat, o millor a tota una regió, el talent, font de desenvolupament. Tots el assistents varen mostrar-se molt interessats per el tema exposat i varen participar activament.
Joan Fages
Gloria Veghazy va presentar l’enginyer Joan Fages Torras que va fer una exhaustiva exposició de l'ampli ventall de les energies renovables passant per la eòlica, la solar, la fotovoltaica, la geotèrmica, la hidràulica, la nuclear, la del hidrogen, la biomassa...
Durant el col·loqui, molt enriquidor, es varen abordar aspectes de la biodiversitat i els diversos recursos energètics, analitzant la seva repercussió en els costos reals, inclosos els mediambientals. També es varen abordar altres aspectes com les plantes de dessalinització i el canvi climàtic. 
Xavier Rubert de Ventós 
El profesor 
que a continuació va exposar una sèrie de consideracions sobre el pensament tou. Intervenció que va animar el debat dels nombrosos comensals que omplien la sala Pompeu Fabra. 
Pilar Coromina
va presentar el projecte de la fundació i les actuals fases de restauració i consolidació del claustre del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona, monument històric-artístic.
L'escriptor i economista Raimon Cuxart, autor de llibres d’història com “Neroniana (o La sang dels Deus)” i els "Manuscrits de Pompeia",
va fer un magnífic i amè recorregut per la Roma del segle I, sota el tema de "Les mascares de Neró". 
L'orador va ser presentat par l'escultor i joier Manuel Bornay.
La seva exposició va suscitar un gran interès per part de tots el nombrosos participants al acte. 
Giaco Ventura, President de la Cambra de Comerç Espanya-Israel, desprès de ser presentat par el Dr. Pere Costa, sota el tema enunciat: L'Israel econòmic i industrial, va exposar quins son els mitjans econòmics i de l'industria d'Israel, fent també especial referencia a la realitat palestina-israeliana i les relacions del seu país amb Espanya. El debat sobre la seva intervenció va ser llarg i molt controvertit.
En ocasió del dinar colloqui sobre CASAMANCE, UNA NACIÓ SENSE ESTAT, el fotògraf periodista Enric Alloza va presentar i estrenar un vídeo sobre projectes solidaris, entrevistes a ONG's, les costums dels poblats diola, imatges i entrevista a Kafountine, on es fan les "pirogues" amb que els immigrants clandestins viatgen a Canàries. 
Pere Costa va fer la presentació del convidat i del seu currículum començant per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i la revista Serra d'Or, on fou company durant 25 anys de Jordi Sarsanedas, continuant amb la seva tasca solidària i de cooperació a l’Àfrica i en especial a la Casamance, al Sénégal. La conferència va donar entrada a un enriquidor debat. El reportatge de l’acte publicat a Mussol.cat es pot veure a:
Vicepresident d'Economia de l'Ateneu Barcelonès,
va presentar una interessant exposició sobre la crisi econòmica i el sistema financer, il·lustrant magníficament i amb claredat didàctica el funcionament de las entitats financeres. 
Tot seguit es va establir el diàleg entre els participants durant el dinar col·loqui que va tenir lloc a la Sala Pompeu Fabra.
Lluís Foix
El prestigiós periodista Lluís Foix va exposar la seva percepció sobre l’actualitat als Estats Units sota el tema “Què es pot esperar del president Obama ?”
Hble. Christine Gläser, Cònsol General d'Alemanya a Barcelona
En ocasió de la vinguda de la senyora Gläser a l'Ateneu on va se rebuda per el seu President 
es va celebrar un dinar-collo.qui en el seu honor amb una gran assistencia de participants.
El Dr. Pere Costa, membre de la Reial Acadèmia de Ciències Veterinàries, catedràtic de Produccions Animals i prosista, va fer la presentació del Dr. Felip Cid, metge, catedràtic d'Història de la Medicina, museòleg i poeta, amb motiu de la presentació del seu llibre "Tankas taciturnes". 
L'advocada Magda Oranich 
en una interesant exposició va parlar de la evolució del dret de familia fent especial menció a les noves Lleis de Família en la societat actual.
Tot seguit es va produir un intens debat amb intervencions de molts dels participants al acte.
Va parlar de les seves experiències com diputada al Congrés per el Partit dels Socialistes de Catalunya en sis legislatures, segons exposa en el seu llibre "La transició amb ulls de dona", en castellà: "Una mujer en la transición: Confesiones en la trastienda" 
Al moment de la presentació la coordinadora Mina Pedrós li va oferí les pagines de una entrevista a la revista Lecturas que li havia fet l’any 1984 amb unes declaracions a l’època que l'invitada va subscriure rotundament.
Vicenç Ferrer
Doctor en Economia per la Columbia University, que ha ocupat diversos càrrecs al 
A continuació es va establir un animat debat per part dels nombrosos assistents a l’acte.
En ocasió de ser convidat amb motiu de la recent estrena de la seva pel·lícula "
el director de cinema Ventura Pons va explicar molts interessants aspectes del rodatge del film, de la seva carrera, del seus interessos i del mon cinematogràfic. 
A continuació va averi-hi tota una sèrie de preguntes per part dels assistents. 
L’acte va ser la cloenda de la temporada Espai Ateneu 2008.
Va parlar en absoluta primícia del seu llibre "
Durant el debat va comentar alguns capítols del llibre, 
fent un repàs documentat de la política espanyola i catalana en clau d’humor.
Homenatge al 
per celebrar la concessió de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. 
L’acte que es va celebrar a la Sala Pompeu Fabra, va ser presidit per el President de l’Ateneu, Oriol Bohigas.
va parlar de forma amena i documentada sobre el millor escriptor català del segle XX: Mercè Rodoreda, donant lloc a un animat col·loqui.
L’escriptor i periodista Fernando González Ledesma va animar un debat sobre “La novel·la del carrer”. A mes d’ analitzar els personatges de las seves novel·les, durant el col·loqui es varen comentar interessants anècdotes de la seva dilatada vida periodística. 
La seva exposició va ser acompanyada de una projecció de vídeo amb les varies etapes de la restauració i els actes de inauguració de la Biblioteca.
Antoni Cisteró va comentar la pel·lícula de André Malraux “Sierra de Teruel” , “Espoir” en la versió francesa. 
Il·lustrant, dins del context històric, el paper que va tenir Malraux durant la guerra civil i la seva relació amb l'escriptor Max Aub, com ha descrit en el seu llibre “Campo de esperanza”, en el que explica la historia i dificultats del rodatge del film.
Pere Costa durant la presentació del convidat, l'escriptor i enginyer-químic Antoni Cisteró.
Dinar col·loqui sobre el tema de les Eleccions presidencials americanes de novembre 2008
Amb la participació de Rebecca Lewis, Presidenta a Catalunya del Partit Demòcrata dels Estats Units (
